EL PRIMER POEMA

El primer poema del primer poeta potser
ja era inigualable, bell i subtil i parlava de tot el que de veritat ens importa,
el sexe, les drogues, l´amor, el sexe, la mar, els rius, la nit, el sexe,
la primavera, la lluna, el sexe,
la mort,
el sexe.

Després tot han estat intents i variacions del goig,
o dels vestits trencats de la pena.

Potser no fos més que una sort de colors sense ordre en una paret,
un home pal, una dona pal, un univers pal.
El vers d´un descobriment de primavera amb la companyia adequada
per gratar la terra després de la pluja,

un vers sense mètrica ni rima esgotant,
Aa, Bb,Et, C, Da-da, di-di. Bo-bo.

O el nom de la lluna cantat al voltant d´una foguera
untats de milsomnis i altres variants de les fulles etèries.
Aquelles primeres flors del mal.

Només puc jugar a imaginar-ho mentre bec una altre glop de temps bromerós,
i vaig fugint de la incandescència, i dels ornitoristes,
o dels caçadors de mots salvatges,
dels junglacciaris.

Només puc seguir imaginant-me aquell primer poema,
un home, una dona,
els dos junts. Sense roba,
clar.

Potser el primer poema fos només, i dic només,
un futur compost, amb cova pròpia i descendència semblant creuant les muntanyes, aquelles muntanyes, la primera nevada, el fred cridant el nom del vent,
i les estacions atropellant-se.

O qualsevol present amb una certa melodia de canvi,
la millor carn de la peça de la cacera a les brases,
desafiant les mirades i ridiculitzant amb el gest les jerarquies,
la caiguda dels vells clans, dits amunt, dits avall,
els cinc dits de sempre contra els nous camins,
tot just per poder penjar aquell collar de somriures als ulls de l´altre,
sempre l´altre al poema, potser ja al primer poema,
una primera revolució de l´ànima.

Potser no hi van caldre les paraules, ningú el va llegir greument,
amb un so exquisit i una acústica sense pèrdues entonatives,
o amb nervis i veu tremolosa. Tampoc no es va escriure,
no es va passar de ma en ma com un objecte secret i imprescindible,
(potser de boca a boca sí) a les nits llargues dels estius,
l´unic cert és que aquell primer poema, d´alguna manera i sense dubtes,
parlava de tu.