dimarts, 13 de març de 2012

RESUM
















RESUM

He de resumir-me, dir-me en poc,
contar-me en un breu espai de llum salvatge,
sense cançons d´amor i altres formes de primavera.

Una part de l´hivern, es queda.

Tinc encara les mans sota les ungles,
els llavis menuts de tant de silenci mastegat educadament amb la boca tancada,
i l´arrogància del plaer de la renúncia al bosc.
M´agrada anar sobretot quan plou
a consultar els arbres.

També he anat deixant-me braços i cames fins arribar a les arrels de la casa,
no tot han estat solituds, parets què tombar, illes perdudes, nius de temporada,

he viatjat la nit, he après la nit, he nit, he mort, he fet, he nit,
i he despertat
als vagons de mercaderies, la carn sobrant de la ciutat,
els trens que tornen.

Una part es queda, una part de l´hivern sempre es queda,
m´he vestit i he tancat la porta en sortir,

He après a resumir-me.

1 comentari: