2 MINUTS
És quasi el moment, estic assegut, em suen les mans,
la sala és plena, murmuren les llums un canvi d´ombres,
una filera, dotze poetes esperen, una bala per cada paraula,
més alta, més nitida, sobres a la taula, em tallen la fam.
no tinc més oportunitats que aquesta per fer-me visible,
hi ha tant de talent entre els meus companys de pelea,
he de travessar el vidre calent, espai latent a la platea,
M´han cridat per telèfon per proposar-me el teatre,
infiltrat entre egos de dos o tres metres d´alt tracte
d´estirar les cames. Hi ha un guió establert, un ordre
secret, però jo tinc una bomba entre les celles, un pacte
amb el ritme, una passió veritable, tinc totes les paraules
corrent-me les parpelles, intime els últims instants
amb els ulls tancats, escolte el meu nom, és el meu torn,
no tinc més oportunitats que aquesta per fer-me visible,
hi ha tant de talent entre els meus companys de pelea,
he de travessar el vidre calent, espai latent a la platea,
el camí fins a aquest moment, concentre la força a les mans,
la gola em segueix la proposta, el poema flueix, ningú distingeix
ni l´espera així de directe, metàfora del torcamans que uneix la paret
al diccionari, només el ritme, sense flors ni jardins de fibra de vidre,
algú es sorprèn, només tinc aquesta llum, només dos minuts,
presents, refent veredictes, per trobar, els mestres es queden muts,
com sempre he somniat a aquest escenari, només dos minuts,
temps que s´esmuny mentre desfaig les previsions del públic, ben lluny
de les escoles benestants, amb les paraules brodades, polzes amunt,
amb els compradors de trobadors asseguts entre el pati butaques
amb les cares desencaixades, incapaços de controlar palmes
de les mans, reconeixent la proposta, sense més resposta
que el silenci d´un sí a la mirada, ho has aconseguit, aquesta vegada,
no tinc més oportunitats que aquesta per fer-me visible,
hi ha tant de talent entre els meus companys de pelea,
he de travessar el vidre calent, espai latent a la platea,
has dit tot el que volies, com volies i tots han vist
el paisatge per on habites durant la resta dels dies,
ja puc tornar a la casa, a les rutines, als decorats
des d´on s´escriuen cançons com l´aigua de calç,
només amb un moviment de cabells,
He vist com improvisaves la mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada