La veu escrita

La veu escrita en el silenci del lector de paisatges
urbans, l´autopista dels escorpins, el puig dels oficinistes,
la sèquia dels funcionaris, la veu escrita en el silenci
del lector de codis, la síndrome caixera irromp per associació
i m´allunya de la llista de la compra de la veu escrita,
escorcollada en tants i tants paràgrafs d´altres veus.
Alguna vegada un reflex en dues imatges, o tres,
el record d´una altra veu imposant la llum
sobre les estances pròpies
sobre els paisatges que vam recórrer als llibres
quan la pluja impedia el joc
amb l´aigua, amb el riu, amb la mar dels quaderns il.lustrats
de l´antiga biblioteca, a la recerca d´una imatge prohibida encara
aquell llibre
sempre el mateix llibre, la mateixa muntanya,
el mateix camí d´anada, cap a la veu.
Dues cordes versals senzilles i humils
cercant miralls
entre les fulles.