licor

 licor

 

Sense cap context, potser millor així, aquell bibliobar d´estudiants, tan sols,

tan sols amb les nits diürnes i els carrers celebrant victòries, descendint mentrestant nosaltres,

sense cap context, mai ningú no em convidà a una copa del licor dels versos, eren altres dies,

les barres on altres anaven i prenien secrets i delicats beuratges de metàfora, aquelles

portes ocultes de les clandestileries on les paraules passaven

a ser-ne només la pell del temps, i els silencis, els nostres silencis, 

 

com aquest, 

un recurs de la complicitat,

del context, 

 

Oh, no teníem cap context aleshores on fer un espill en l´aigua, potser millor així,

vivíem sense cap pretensió, només la set d´aquell licor, però tampoc no el sabíem beure,

mai ningú no ens va ensenyar a destil·lar la pena i el riure,

d´una manera enguantada o frugal com els poetes de diccionari, com els poetes amb context,

nosaltres, aquells nosaltres, acostumats a arribar sempre de nit i a deshora als llibres,

ens servírem la botella del licor sencera