Jarrones detrás de la linea (1998)
Miguel Ángel García Oliver (el Mago), escultor, pintor, geni, aparegué un bon dia pel pis de Benimaclet amb una idea sobre una intervenció artítica a l´espai urbà de Benissa. Jo havía escrit un poema en castellà per veure si em trea uns diners en un concurs menut que Miguel havía llegit i al qual no parava de fer-li voltes fins que trobà un camí. A partir de la fusió entre els dos camps artístics, poesia i escultura va néixer aquest projecte que, tal i com ell creia, ens van incloure a l´Espai Trobat de Benissa a l´estiu del 98, junt a altres set intervencions.
Al llibret de mà, es presentava l´obra amb aquestes agraïdes paraules: Així, recalar en l´obra "Jarrones detrás de la linea" de Miguel Angel García i Salvador Lauder és fer-ho en un microcosmos imatge del macrocosmos. En endinsar-se en l´estret carrer per veure de prop els dos gerrots trobarem, als dos costats mateixos, dos grans espills que projecten la seua imatge cap a l´infinitut. El que ens pensàvem una angosta verticalitat es transmuta en una atàvica magnitud semblant al BigBang.
En la imatge podeu veure el muntatge que hi férem al carrer desamparats de Benissa, amb els gerrots, els espills i allà al fons el poema, com un quadre a la paret.
